|
|
 |
|
Cultura catalana : Una mica d'història |
|
|
|
| Introducció |
Mapa regional de Catalunya |
Catalunya és un país situat al nord-est de la península Ibèrica, una posició que l’ha feta lloc de pas i que sempre li ha proporcionat lligams històrics i culturals amb el mon europeu |
|
| La història de Catalunya és una història mil·lenària els inicis de la qual es remunten fins a pobladors primitius del paleolític i que van conèixer l'arribada de diversos pobles (cèltics i íberos, entre altres), que van formar el substrat històric del país. |
Aqüeducte romà a Tarragona |
La presència grega, amb l'aportació de la vinya, l'olivera i la moneda, va obrir el país a la colonització romana que sentà les bases culturals del futur país.
Les invasions visigodes, a principis del segle V, i les àrabs a partir del VIII, no van tenir tanta importància. Malgrat d'això, la breu lluita entre francs i musulmans va propiciar una consciència diferenciada com a poble. |
|
|
Després de nombroses batalles més enllà dels Pirineus, l'emperador franc Carlomagno, per a defensar el seu imperi, va crear la marca Hispànica que organitzaria el territori en comtats independents. Va anar en aquesta època quan es van perfilar els caràcters diferencials del poble català (una llengua, un dret, un nom propi i una bandera).
L'unió dels diferents comtats configura una nova comunitat, a partir de la qual els comtats seran hereditaris, encara que depenents dels reis francs fins a l'any 988.
Una hàbil política d'enllaços matrimonials unirà els diferents comtats pirinencs al de Barcelona, l'antiga Barcino romana.
La frontera entre territoris catalans (Catalunya Nova) i musulmans (Catalunya Vella), es va mantenir pràcticament fins al segle XII, on el naixent feudalisme unit als drets romà i canònic, va propiciar l'aparició de noves institucions catalanes, així com de textos jurídics com els Usatges que regirien aquesta estructura feudal. A partir de les noces del comte |
Miniatura del Liber Feudorum Maior |
de Barcelona Ramón Berenguer IV amb la princesa Peronella d'Aragó al 1137, es van unir els dos països sota la mateixa corona conservant cadascun d'ells la seva llengua, dret i institucions.
L'expansió política de la corona es dirigeix cap al nord dels Pirineus fracassant al 1213 amb la mort de Pere I el Catòlic, encara que el seu fill Jaime I el Conquistador arravassarà posteriorment als musulmans els regnes de Mallorca i València configurant l'etapa de major expansió peninsular i mediterrània de la corona d'Aragó, implicant un important desenvolupament que convertiria Catalunya en una gran potència marítima i comercial. |
|
| |
|
|
|
Amb el support |
|
|
 |
|
 |
|
|
Història |
|
|
| |
|
|
|
Mès informació |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
