|
|
 |
|
Cultura catalana : Una mica d'història |
|
|
|
| Segadors, himne |
Pau Claris
gravat que il·lustra el llibre Lágrimas catalanas (1641) |
Els Segadors és una cançó popular del segle XVII. Parla de la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella, i molt especialment contra el seu home de confiança, el comte-duc d'Olivares.
L'any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l'antiga cançó d'Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d'una vella cançó. L'any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l 'himne català d'una lletra més curta; la poesia guanyadora, d'Emili Guanyavents, és la versió actual.
|
| Durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i del general Franco (1939-1975) va ser totalment prohibit.
Una llei del Parlament de Catalunya va establir que Els Segadors és el himne nacional de Catalunya.
Una llei del Parlament de Catalunya va establir que Els Segadors és el himne nacional de Catalunya.
L'himne oficial de Catalunya
Els Segadors fou declarat himne oficial per un decret de la Generalitat republicana, si bé no ho fou per l'Estatut Interior de Catalunya de 1933, que declarava oficials la bandera de les quatre barres i la llengua catalana. Però en la pràctica, en tots els actes oficials l'himne que s'interpretava en públic eren Els Segadors. |
Els Segador |
Ara bé, durant els anys trenta algunes persones - entre les quals el conseller de cultura Ventura Gassol- desitjaven un nou himne de caràcter menys bel·licòs. Fou encarregat al mestre Amadeu Vives, que en feu la música basant-se en la composició Els Xiquets de Valls, d'en Clavé, i la lletra, al poeta Josep Maria de Sagarra. Aquest himne titulat El cant del Poble - i que comença amb els coneguts versos : |
| 'Glòria, catalans, cantem! Cantem amb l'ànima!'- fou estrenat la nit del 18 d'abril de 1931, per l'Orfeó Català. Però la reacció del públic no fou gaire favorable i, en acabar, reclamaren tumultuosament Els Segadors. Fou així -diguem que per plebiscit popular- que Els Segadors quedaren de nou consagrats com a l'himne nacional de Catalunya.
El cant dels Els Segadors, fou prohibit, per primera vegada, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i començaren les substitucions populars, mitjançant altres cants, com La Santa Espina (una sardana cantada amb lletra d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera) o per La Balanguera, amb lletra de Juan Alcover i música d'Amadeu Vives. Tambe L'Emigrant -lletra de Verdaguer i música d'Amadeu Vives - substituí sovint, en actes públics, Els Segadors. Però el recanvi més acceptat ha estat, indiscutiblement, El Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluis Millet - la interpretació del qual, com a himne de l'Orfeó Català i de l'antiga Germanor dels Orfeons de Catalunya, també fou prohibida per les autoritats durant la dictadura del general Franco (1939-1975).
Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya.
La canço d'Els Segadors tradicional tenia uns seixanta versos. Aquesta versió tradicional fou editada per Rafael Subirachs, fa uns anys.
Podeu escoltar la versió oficial de l'himne:
L'antiga versió d'Els Segadors és la següent:
|
| |
|
|
|
Amb el support |
|
|
 |
|
 |
|
|
Història |
|
|
| |
|
|
|
Mès informació |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
